003 - Cafè

Ja hi som! Ara li toca el torn del descrèdit al cafè. Ho dic perquè avui m'ha arribat un mail amb allò tan típic d'alarmar a la gent amb el consum del cafè. Però aquesta vegada, l'alarma va dirigida a unes càpsules de cafè en concret, tal com diu el mail "d'una marca que utilitza la imatge de dos reconeguts actors nordamericans en la seva publicitat". Ja sabeu la marca, oi? Diu que el consum d'aquest cafè pot provocar l'aparició de càncer perquè les càpsules són d'alumini. Per poder obtenir un cafè cremós "com els del bar", l'aigua se sotmet a una pressió molt alta que, combinada amb l'alumini, comporta una reacció que resulta ser cancerígena. No ho sé, però... com és que tinc la sensació de "campanya de descrèdit" -potser a iniciativa d'alguna marca de la competència- evidentment alarmista i de base científica poc sòlida?

Que jo sàpiga, durant anys i panys s'ha cuinat amb cassoles i olles d'alumini, per fer caldo per exemple (on ho trobaríem l'alumini en contacte directe amb aigua bullint) i dubto molt que els índex de persones afectades de càncer augmentessin a resultes d'això.

Tot d'una, m'ha vingut a la memòria un "avís" de fa bastants anys, on s'alertava que menjar biquinis provocava càncer. Llavors deien que la reacció del formatge calent amb el pernil dolç no sé per quins set sous resultava cancerígena. Déu n'hi do la imaginació que hi van posar aleshores!!

Tot plegat, sembla que de tant en tant algú es dediqui a espantar el personal a propòsit. D'aquesta manera ens poden tenir entretinguts, i els més hipocondríacs totalment espantats, i així desviar la nostra atenció d'altres qüestions realment importants. Digueu-me malpensada però...

Com que no tinc problemes de son, me'n vaig a fer un cafetó. He decidit que puc ser un "comillet d'índies" en aquest experimet cafeter que em proposo: seguir prenent cafè (com sempre o en càpsules) i a veure fins on arribo! Com ho diuen allò? D'aquí a cent anys, tots calbs...

002 - Sabó

Fa un parell de díes vaig fer sabó. Ja fa força temps que em ballava pel cap. M'hauria agradat fer-lo seguint la recepta "de tota la vida" -amb cendra- però a casa, ni tenim llar de foc ni fumem (i la de mesos que m'hauria d'haver esperat fins arreplegar la cendra suficient) o sigui que l'havia de fer amb sosa càustica. La veritat és que el sol nom d'aquest producte ja em provoca un no-sé-què... Potser és per això que he trigat tant a decidir-me.

Però divendres vaig comprar la sosa i... a pastar s'ha dit! Ben bé m'hi vaig passar una hora llarga, remenant tota l'estona en el mateix sentit perquè la pasta no es tallés. Després d'abocar aquesta mena de crema pastosa en un parell de motlles (unes safates de plàstic, d'aquelles de les pastanagues del súper) l'he deixat reposar fins aquesta tarda, que l'he tallat en porcions. Ara ha de madurar durant unes tres o quatre setmanes i llavors ja el podrem fer servir.

Ben mirat, això de fer sabó -que és un procés químic, evidentment- té una certa similitud a un procés culinari, per dir-ho d'alguna manera. Repassant-ho hi trobo que:

- s'ha de remenar molta estona, com una bona beixamel
- s'ha de vigilar que no es talli, com li pot passar a l'allioli
- s'ha de deixar reposar unes quantes hores, com les masses de pa
- s'ha de deixar madurar, com els formatges

En fi, que ara el que em toca és un bon "exercici de paciència", com diria una amiga meva, i esperar-me gairebé un mes fins a poder saber si el sabó casolà m'haurà sortit bé.

001 - Estrena

Sembla mentida però... aquí comença el bloc!! Espero sortir-me'n amb no gaires dificultats, que jo la cosa blocaire no la tinc gaire per la mà. De fet, no en tinc ni idea de com funciona. Miraré de ser el màxim de constant, tot i que sé que això de la constància no és el meu fort.

Desitgeu-me sort!!