Fa un parell de díes vaig fer sabó. Ja fa força temps que em ballava pel cap. M'hauria agradat fer-lo seguint la recepta "de tota la vida" -amb cendra- però a casa, ni tenim llar de foc ni fumem (i la de mesos que m'hauria d'haver esperat fins arreplegar la cendra suficient) o sigui que l'havia de fer amb sosa càustica. La veritat és que el sol nom d'aquest producte ja em provoca un no-sé-què... Potser és per això que he trigat tant a decidir-me.
Però divendres vaig comprar la sosa i... a pastar s'ha dit! Ben bé m'hi vaig passar una hora llarga, remenant tota l'estona en el mateix sentit perquè la pasta no es tallés. Després d'abocar aquesta mena de crema pastosa en un parell de motlles (unes safates de plàstic, d'aquelles de les pastanagues del súper) l'he deixat reposar fins aquesta tarda, que l'he tallat en porcions. Ara ha de madurar durant unes tres o quatre setmanes i llavors ja el podrem fer servir.
Ben mirat, això de fer sabó -que és un procés químic, evidentment- té una certa similitud a un procés culinari, per dir-ho d'alguna manera. Repassant-ho hi trobo que:
- s'ha de remenar molta estona, com una bona beixamel
- s'ha de vigilar que no es talli, com li pot passar a l'allioli
- s'ha de deixar reposar unes quantes hores, com les masses de pa
- s'ha de deixar madurar, com els formatges
En fi, que ara el que em toca és un bon "exercici de paciència", com diria una amiga meva, i esperar-me gairebé un mes fins a poder saber si el sabó casolà m'haurà sortit bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada